Institut Alba - Psicología, Pedagogía y Logopedia
 
CAT | CAST
 
    c/ Gran Via 168, 2on1a - 08330 - Premià de Mar
 
facebook institut alba twitter institut alba google plus institut alba linkedin instagram institutalba

 

 

SERVEIS GENERALS
Psicología Adultos
Psicologia Clínica Adults
Psicología infantil y juvenil
Psicologia Clínica
Infantil i Juvenil
Psicología Jurdíca
Psicologia Jurídica
Psicopedagogia
Psicopedagogía
Teràpia Familiar
Psicopedagogía
Teràpia Sexual i de Parella
Psicopedagogía

SERVEIS ESPECIFICS
Psicología Adultos
Psicologia i Infertilitat
Psicología infantil y juvenil
Psicologia Perinatal i
Maternitat
Psicología infantil y juvenil
Tecnologies Educatives
Innovadores
Psicología infantil y juvenil

Segueix-nos a
blog institud alba


 


 

 


Codi Deontològic

Els professionals de la psicologia som una part activa i influent de la societat, amb la qual estem molt compromesos. La psicologia i el seu exercici promouen la recerca, l'augment del benestar i el benefici social i ètic. Aquest codi deontològic del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya es fa ressò de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides com a font d'inspiració i millora de la praxi i de les inquietuds dels seus integrants.

El codi deontològic del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que és obligatori per a tots els seus membres, estableix un marc de principis generals, així com principis específics per a l'exercici de la professió. Els seus objectius són l'orientació de l'exercici professional, la promoció de la responsabilitat, la integritat professional i el respecte als drets i a la dignitat de les persones.

PRINCIPIS GENERALS

La beneficència i la no-maleficència

La psicologia s'exerceix en un àmbit circumscrit pels principis de beneficència i de nomaleficència.
El primer estableix que els professionals de la psicologia tenen un compromís
envers la promoció i la protecció dels interessos legítims dels usuaris, així com amb el benestar físic, psíquic i social de les persones, dels grups, de les organitzacions i de les comunitats.

Consegüentment, un dels deures prioritaris és evitar qualsevol intervenció que faci mal o causi un dany sigui per acció o per omissió.

La responsabilitat

Les activitats professionals de la psicologia s'han de desenvolupar amb responsabilitat professional i científica envers les persones, els grups i la societat en general. Igualment, s'han de dur a terme complint les normes deontològiques, acceptant-ne les obligacions i reconeixent la responsabilitat que estableixen.
Els professionals de la psicologia han de mantenir una formació continuada al llarg del seu exercici professional.

La integritat

Els professionals de la psicologia han de promoure l'exactitud, el rigor i la veracitat en l'exercici i en l'ensenyament de la psicologia, i també en la recerca en aquest camp.

Les relacions amb els usuaris s'han de basar en el respecte i s'han de regir pel principi
d'honestedat.
S'han d'abstenir de pràctiques que suposin la falsedat, l'engany voluntari, el frau, els
subterfugis, les omissions intencionades, les afirmacions no fonamentades, com també qualsevol pràctica no prudent ni íntegra.

No han de contribuir a cap mena d'intrusisme professional ni n'han de permetre a persones que no tinguin la formació necessària per a l'exercici legítim de la psicologia.

La justícia

L'activitat professional de la psicologia s'ha de desenvolupar d'una maneraequitativa i justa sense cap classe de discriminació, sigui individual o col-lectiva, sigui cultural, d'edat, de gènere, de raça, d'ètnia, de religió, d'orientació sexual, de capacitat, de llengua i de condició socioeconòmica o de qualsevol altra.
Els professionals de la psicologia, en l'exercici de les seves funcions en l'àmbit de les institucions públiques, han d'utilitzar amb equitat els recursos i han de respectar el criteri d'igualtat d'oportunitats.

La legalitat

En l'activitat de la psicologia cal respectar estrictament el dret dels individus a la privacitat, a la confidencialitat i a l'autonomia personal.
L'activitat dels professionals de la psicologia s'ha de desenvolupar sotmetent-se totalment a la legalitat internacional, nacional i autonòmica, així com a les normes que regulen la professió.

 

Norma 1. De la competència professional

Article 1. El codi deontològic de la professió de psicòleg està destinat a servir com a regla de conducta professional en l'exercici de la psicologia en qualsevol de les seves modalitats. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha de valorar, d'acord amb aquestes normes, l'exercici de la professió dels seus col·legiats.

Article 2. L'activitat del psicòleg es regeix, per damunt de tot, pels principis de convivència i legalitat que s'han establert democràticament a Catalunya, a l'Estat espanyol i pels organismes internacionals, i que s'hagin d'aplicar.

Article 3. El psicòleg ha de tenir en compte, en l'exercici de la seva professió, les normes implícites i explícites que regeixen l'entorn social on actua, ha de considerar-les com a elements de la situació i ha de valorar les conseqüències que tingui en la seva activitat professional la conformitat amb aquestes normes o el fet de desviar-se'n.

Article 4. El professional de la psicologia, en l'exercici de la seva professió, ha de ser
independent i ha de rebutjar tota mena d'impediments o obstacles per a la seva independència professional i per a l'exercici legítim de la seva professió dins del marc dels drets i deures que defineixen els estatuts i el codi deontològic del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Article 5. En l'exercici de la professió, el psicòleg està obligat a respectar els principis comuns a tota deontologia professional: el respecte a la persona, la protecció dels drets humans, el sentit de la responsabilitat, l'honestedat, la sinceritat amb els clients, la prudència en l'aplicació dels instruments i de les tècniques, la competència professional i la solidesa de la fonamentació científica de les seves activitats professionals.

Article 6. El psicòleg ha de ser summament cautelós, prudent i crític en la seva intervenció professional respecte a nocions i termes que fàcilment poden degenerar en etiquetes devaluadores i discriminatòries.

Article 7. El psicòleg no pot utilitzar la seva posició en la relació professional com a situació de poder o superioritat en benefici propi o de tercers.

Article 8. El psicòleg ha de defensar, prescindint del lloc i de la posició que ocupi, la seva independència respecte a l'ús dels seus coneixements i a l'aplicació de les tècniques que li són pròpies.

Article 9. És un deure ètic del professional de la psicologia d'actualitzar la seva formació i els seus coneixements dins l'àmbit de les seves competències. Ha de conèixer els límits de la seva competència professional i els dels procediments i mètodes de la professió, que ha d'utilitzar amb la deguda cautela, i els dels resultats. Igualment, ha d'evitar falses expectatives.

Article 10. Constitueix una transgressió de la normativa professional d'atribuir-se una titulació acadèmica que no es posseeix, així com una especialització per a la qual no es té la capacitat necessària.

Article 11. El psicòleg ha de vetllar pel prestigi, pel respecte i per l'ús adequat dels termes, dels instruments i de les tècniques propis de la professió.

Article 12. El professional de la psicologia ha d'assegurar-se que el seu estat emocional, mental i físic no afecta la seva capacitat per proporcionar un servei psicològic competent i, si no és així, ha de buscar assessorament professional.

Article 13. En l'exercici forense, els psicòlegs han d'estar familiaritzats amb les normes judicials o administratives que regeixen la seva tasca. Igualment, han de tenir una formació especialitzada.

Article 14. Si sorgeixen noves àrees per a les quals encara no hi ha pautes de capacitació universalment reconegudes, els psicòlegs han de prendre les mesures necessàries per assegurar la competència en la seva tasca i per protegir de qualsevol perjudici els clients/pacients, els estudiants, els participants en investigacions, les organitzacions i d'altres.

Article 15. En casos d'emergència, tots els psicòlegs han de donar atenció a individus per als quals no hi ha disponibles uns altres serveis de salut mental, únicament per assegurar que l'atenció no els és negada. Els serveis han de ser interromputs tan aviat com l'emergència hagi conclòs o els serveis especialitzats siguin disponibles.

 

Norma 2. De les relacions amb els usuaris

Article 16. El psicòleg no ha d'exercir, no ha de contribuir a exercir ni ha d'encobrir pràctiques que atemptin contra la llibertat i la integritat física i psíquica de les persones. La intervenció directa en actes de tortura i de maltractament o la cooperació en aquests actes, a més de ser un delicte, constitueix la violació més greu de l'ètica professional.

Article 17. El psicòleg, en la prestació del seu servei, no ha de discriminar persones i/o grups per raons d'edat, de sexe, de cultura, de nacionalitat, de nivellsocioeconòmic, de raça, de religió, d'idioma, d'orientació o identitat sexual, de discapacitat o de qualsevol altra diferència. Si en el decurs de la intervenció considerés que les característiques personals i/o ideològiques de l'usuari entren en una contradicció greu amb les pròpies, ha d'abstenir-se de la seva intervenció.

Article 18. El professional de la psicologia ha de respectar les opcions i els criteris ideològics, morals i religiosos dels seus clients, sens perjudici del seu qüestionament, si és necessari, durant la seva intervenció.

Article 19. El professional de la psicologia ha de revisar periòdicament els objectius terapèutics amb els usuaris. Si les circumstàncies de la intervenció canvien, hi ha de fer les modificacions pertinents.

Article 20. Si l'usuari sol-licita informació sobre el seu procés o resultats d'una valoració, el professional de la psicologia li ha de proporcionar la informació demanada o els resultats sol·licitats.

 

Norma 3. De les relacions amb uns altres professionals

Article 21. El psicòleg no ha de fer mai maniobres il·legals o fraudulentes destinades a aconseguir que li siguin confiats casos de determinades persones. Es considera una falta ètica que aprofiti la situació de treballar en una institució per obtenir casos per a la seva pràctica privada.

Article 22. El psicòleg no ha d'avalar ni d'encobrir amb la seva titulació la pràctica professional de persones no titulades en psicologia. Així mateix, ha de denunciar els casos d'intrusisme de què s'assabenti.

Article 23. El psicòleg ha d'informar el Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya del fet que té coneixença d'accions no ètiques o de la vulneració deontològica d'uns altres col-legiats.

Article 24. Sens perjudici de la crítica científica que estimi oportuna en l'exercici de la seva professió, el psicòleg no ha de desacreditar col-legues o uns altres professionals que treballin a partir dels mateixos principis teòrics i/o metodològics o d'uns altres. Ha de parlar amb respecte de les escoles i de les classes d'intervenció que gaudeixen de credibilitat científica i professional.

Article 25. Si els objectius de la pràctica professional del psicòleg conflueixen amb els d'uns altres professionals, és convenient i, en alguns casos, necessària la col·laboració interdisciplinària, sens perjudici de les competències i els coneixements de cadascun d'ells i evitant la duplicitat innecessària de les accions.

Article 26: El professional de la psicologia pot negar-se a acceptar fer simultània la seva intervenció amb la d'un altre professional. No ha d'interferir en les intervencions iniciades per uns altres psicòlegs.


Norma 4. De la intervenció

Article 27. El psicòleg ha de rebutjar d'intervenir si hi ha indicis seriosos que la seva
participació pot ser mal utilitzada o utilitzada en contra dels interessos legítims de les persones, els grups, les institucions i les comunitats.

Article 28. En l'àmbit de les organitzacions, el professional de la psicologia ha de mirar d'acostar les necessitats d'aquestes a les de les persones objecte de la seva intervenció.
Igualment, ha de cooperar amb l'organització amb relació als seus objectius sempre que no siguin contraris als principis generals i específics del codi deontològic.

Article 29. En acceptar una intervenció sobre persones, grups, institucions i comunitats, el psicòleg els ha d'informar adequadament de les característiques essencials de la relació establerta i els objectius que es proposa.

Article 30. El psicòleg no ha de perllongar innecessàriament la seva intervenció i l'ha de finalitzar sigui perquè ha assolit els objectius proposats o bé perquè li manquen recursos o capacitació per aconseguir-los. En aquest cas, ha d'informar de la possibilitat que la intervenció sigui continuada per uns altres professionals.

Article 31. El psicòleg ha de tenir una cura especial a no crear ni mantenir unes falses
expectatives que posteriorment sigui incapaç de realitzar professionalment.

Article 32. El psicòleg no ha de provocar situacions confuses en què el seu paper i les seves funcions siguin equívocs o ambigus. Ha de tenir en compte les causes de recusació que estableix la llei i ha de rebutjar les intervencions que siguin incompatibles.

Article 33. En tota avaluació, els psicòlegs s'han d'abstenir de fer valoracions sobre persones no explorades directament.

Article 34. En el procés d'avaluació, el psicòleg ha d'utilitzar tècniques i instruments amb una validesa i una fiabilitat establertes que permetin de ser aplicades en la població objecte de la intervenció. En cas que la validesa o la fiabilitat no hagi estat contrastada científicament, el psicòleg ha de descriure les limitacions dels seus resultats.

Article 35. Els psicòlegs han de basar les valoracions contingudes en els seus informes, referits a qualsevol àmbit d'intervenció, en informació i en tècniques adequades per fonamentar les seves conclusions. Només poden oferir valoracions de les característiques psicològiques d'un subjecte després d'una exploració adequada. Si l'exploració directa és inviable, ha de reflectir en els resultats les possibles limitacions del seu estudi.

Article 36. La intervenció mitjançant les TIC no eximeix del compliment dels principis ètics del codi i de la normativa col·legials.

Article 37. El professional de la psicologia que desenvolupi la intervenció mitjançant les TIC està obligat a identificar-se i a acreditar la seva competència professional. Igualment, s'ha de demanar la identificació de l'usuari.


Norma 5. De l’obtenció i ús de la informació

Article 38. La informació que el professional de la psicologia aplega en l'exercici de la seva professió està sotmesa a la confidencialitat, de la qual sols està eximit per un consentiment exprés de l'usuari o per supòsits legals. Igualment, en cas d'utilitzar-se per a finalitats docents o d'investigació, hom s'ha d'assegurar que no sigui possible la identificació de la persona, grup o institució de la qual es tracta.

Article 39. En el procés del consentiment informat cal informar dels límits de la confidencialitat. Es considera com a límit, a més dels establerts per la llei, el possible risc greu per a l'usuari mateix, per a terceres persones o per al professional mateix.

Article 40. En tota mena d'intervenció professional, tant presencialment com per via de transmissió electrònica o unes altres vies de comunicació, el psicòleg ha d'obtenir el consentiment informat de l'individu o dels individus utilitzant un llenguatge comprensible per a la persona o per a les persones. En cas de menors o persones incapacitades per donar un consentiment informat, el psicòleg ha de facilitar una explicació adequada a la seva capacitat. En la tasca pericial i/o en intervencions fetes en el marc de les administracions públiques, s'ha d'informar adequadament dels límits de la confidencialitat.

Article 41. Les enumeracions o llistes de subjectes avaluats on constin el diagnòstic i dades de l'avaluació que siguin requerides per unes altres entitats amb vista a la planificació, a l'obtenció de recursos o per a unes altres finalitats s'han de lliurar sense el nom ni les dades d'identificació del subjecte, sempre que no siguin estrictament necessàries.

Article 42. El psicòleg no ha d'utilitzar en benefici propi ni de tercers, ni en perjudici de l'interessat la informació que adquireix en l'exercici professional.

Article 43. L'exposició oral, impresa, audiovisual o d'una altra mena de casos clínics o
il-lustratius amb una finalitat didàctica o de comunicació o divulgació científica ha de fer-se de manera que no sigui possible la identificació de la persona, del grup o de la institució de què es tracti, excepte en cas d'un consentiment explícit.

Article 44. Els registres escrits o electrònics de les dades psicològiques, de les entrevistes i dels resultats de proves han de ser conservats, sota la responsabilitat del psicòleg, en unes condicions que n'assegurin la confidencialitat.

 

Norma 6. De la investigació i la docència

Article 45. Els professionals de la psicologia, en el seu exercici, han de contribuir al progrés de la psicologia investigant d'acord amb les exigències del treball científic i donant a conèixer els resultats mitjançant les publicacions científiques i les activitats docents.

Article 46. En les investigacions que faci, el professional de la psicologia ha d'obtenir el consentiment informat dels participants o, si no és possible, dels seus representants legals, als quals ha d'haver informat prèviament dels aspectes següents: (1) el propòsit de la investigació, la durada prevista i els procediments; (2) el dret a negar-se a participar en la investigació i a retirar-se un cop iniciada; (3) les conseqüències, si n'hi ha, de la retirada; (4) els riscos, les molèsties o els efectes adversos possibles de la participació; (5) els beneficis potencials de la investigació; (6) els límits de la confidencialitat; (7) la persona que els pot resoldre dubtes de la
investigació.

Article 47. Si la investigació requereix ocultar-ne els objectius als participants, el professional de la psicologia s'ha d'assegurar de no causar cap dany als participants i d'explicar-los la necessitat del disseny tan aviat com sigui possible o en acabar la investigació.

Article 48. Els professionals de la psicologia que investiguin mitjançant l'experimentació amb animals n'han de tenir en compte els drets i han de considerar les previsions legals segons la legislació corresponent. Sempre que sigui possible, s'ha de recórrer a procediments alternatius als que causin dolor, estrès o privació als animals.

Article 49. En l'exercici de la docència, els professionals de la psicologia han de vetllar perquè en tota activitat (investigació, avaluació o intervenció, entre altres) l'estudiant compleixi els principis del codi deontològic de la professió.


Norma 7. De la publicitat i els mitjans de comunicació

Article 50. Si els psicòlegs ofereixen consells o emeten comentaris públics en qualsevol mitjà de comunicació, han de prendre precaucions per assegurar-se que les declaracions siguin fonamentades científicament i que no vulnerin les normes del codi deontològic.

Article 51. En cas d'assessorament o de campanyes publicitàries comercials,polítiques o similars, el psicòleg ha de vetllar pel respecte a la persona i als grups.

Article 52. La publicitat dels serveis que ofereix el psicòleg ha de ser veraç i objectiva, i no ha de generar falses expectatives. El psicòleg està obligat a identificar-se i a acreditar la seva competència amb la titulació necessària per a l'exercici professional.

Article 53. Si el psicòleg presta el seu nom, el seu prestigi o la seva imatge amb un fi
publicitari, ho ha de fer sense detriment del prestigi de la professió.


Norma 8. Dels honoraris i la remuneració

Article 54. En l'exercici lliure de la professió, el psicòleg ha d'informar prèviament el client de la quantia del seus honoraris pels actes professionals.

Article 55. El psicòleg, excepcionalment, pot prestar serveis gratuïts d'avaluació i d'intervenció a clients que no els poden pagar i en tenen una necessitat manifesta.

Article 56. La percepció i la retribució d'honoraris no depenen de l'èxit del tractament o d'un resultat determinat de l'actuació del psicòleg.


Norma 9. De les garanties processals

Article 57. La Comissió Deontològica, creada pel Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, ha de vetllar per la interpretació i aplicació del codi deontològic. El Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya l'ha de difondre entre tots els professionals i en el conjunt d'institucions socials. Ha de procurar, així mateix, que els principis que s'hi exposen siguin estudiats per tots els alumnes de psicologia a les universitats.

Article 58. Les infraccions de les normes del codi deontològic en l'exercici de la professió han de ser denunciades a la Comissió Deontològica. L'expedient ha de tramitar-se sota els principis d'audiència, contradicció i reserva, i s'ha de concloure amb una proposta de resolució de la Comissió. La Junta de Govern, un cop escoltat l'interessat, ha d'adoptar la resolució procedent, segons la qual ha d'acordar el sobreseïment o la imposició de la sanció disciplinària que correspongui de conformitat amb els estatuts i la normativa vigent en aquell moment.

Article 59. El Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha de garantir la defensa dels
col-legiats que siguin atacats o amenaçats havent dut a terme legítimament actes professionals dins del marc de drets i deures del codi deontològic, i ha de defensar, particularment, la confidencialitat, la dignitat i la independència del psicòleg.


Norma 10. De les consideracions finals

Article 60. Si un psicòleg té un conflicte de normes adverses, incompatibles, siguin legals o bé del codi deontològic, que entrin en col-lisió en un cas concret, l'ha de resoldre segons la seva consciència i n'ha d'informar les diferents parts interessades i la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Article 61. Atès que representen un compromís formal de les institucions col-legials i de la professió amb la societat catalana, el Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha de mirar que les normes del codi deontològic formin part de l'ordenament jurídic garantit pels poders públics a fi que la societat mateixa les valori com a essencials per a l'exercici d'una professió d'una gran transcendència humana i social.

 

Institut Alba Centre de psicologia, pedagogia i logopèdia situat en el centre de Premià de Mar, on oferim serveis de psicologia per a adults, psicologia infantil i juvenil, psicologia jurídica, psicopedagogia, logopèdia, teràpia familiar, teràpia sexual i de parella, psicologia i infertilitat, psicologia perinatal i maternitat.

© 2013 Copyright. Tots els drets reservats a Institut Alba Avís Legal